[fajg]

El Fòrum de les Cultures 2004
Relació de les empreses que financien el Fòrum 2004. Bona part d'elles són contràries als principis de "Pau, sostenibilitat i interculturalitat"

P A U G L O B A L
Papers electrònics, n. 11
Centre d'Estudis per la Pau J.M.Delas (Justícia i Pau)
11/novembre/2003

http://www.justiciaipau.org/



_____________________________________________________

1.- El Fòrum de les Cultures que pregonen als quatre vents caurà pel seu propi pes, només cal veure'n els socis i patrocinadors. On diuen "diàleg, estudi i reflexió" haurien de dir "mentides, imposició i corrupció". Fem una repassada a algunes de les empreses que hi inverteixen i al per què són contràries als principis que diuen defensar:

Els socis:

El Corte Inglés: Propietària de Informática El Corte Inglés, SA que desenvolupa sistemes d'informació per a l'àrea de Defensa. És membre del Círculo de Tecnologías para la Defensa y la Seguridad. Treball infantil generalitzat, nenes de 14 a 16 anys treballen durant jornades interminables en llocs de treball duríssims, no tenen sindicats, qualsevol queixa és solucionada amb l'acomiadament (Marroc, any 2002)...



Telefónica: A través de Telefónica Sistemas participa en programes de guerra electrònica, missatgeria militar,... És membre de l'As. de Fabricantes de Armamento y Material de Defensa de España. Corrupció per tenir accès al mercat internacional i privatització del mercat públic (anys 1999 - 2000). Contractes fraudolents amb el govern argentí provocant la greu crisi econòmica d'aquest país.

Toyota: Repetida corrupció per aconseguir legislació faborable (anys 1997 -2000).

Endesa: Emet 73 millons de tonelades de CO2 a l'any, contaminació procedent de les seves centrals tèrmiques. Endesa és la quarta empresa europea en emissions causants del canvi climàtic. El 43% de l'electricitat que genera procedeix de les tèrmiques de carbó, el 34% de les centrals nuclears, l'11% dels embassaments i el 6% de les tèrmiques de fuel o gas.

Empresa criminal responsable de la destrucció de la vida dels ecosistemes de l'alt Bío - Bío i del poble pehuenche - mapuche (Chile 2003).

Empresa constructora de la línia d'Alta Tensió de les Gavarres. Línia imposada conjuntament amb la Generalitat que passa a pocs metres dels pobles i masies (Llagostera, 2001).



Els patrocinadors:

Coca-Cola: Finançament de la darrera campanya electoral de G. Bush, explotació infantil (Paquistan, any 1998), acomiadaments improcedents (Filipines, any 2000), assassinat de defensors dels drets dels treballadors (Colòmbia, any 2003), discriminació racial (EUA, any 2000), corrupció institucional per obtenir privilegis (anys 1998 - 2001), destrucció del territori (Can Fenosa, 2003).


Iberia: Participa en programes de l'Armada Espanyola i de l'Exèrcit de l'Aire. També és responsable del saqueig econòmic d'Argentina amb la fraudolenta compra d'Aerolíneas Argentinas.


Randstad: Important multinacional de serveis professionals a empreses i institucions. UMANO és l'empresa d'aquest grup especialitzada en selecció de personal. Aquestes empreses són el màxim exponent de la precarietat laboral, l'explotació, la competitivitat i la descriminació de les persones. Aquesta empresa contracta diàriament 217.800 personas arreu de les seves oficines mundials.

Cola Cao: Marca de l'empresa Nutrexpa; dins la llista negra d'empreses sospitoses d'utilitzar productes transgènics.

Henkel: Multinacional dedicada a productes químics, cosmètics i d'higiene. Corromp repetidament gent de les institucions per el·ludir els tractats internacionals sobre protecció del medi ambient (anys 1999 - 2000).


Damm: Involucrada en diversos escàndols tant de caràcter laboral com de salut pública per casos d'intoxicacions. Aquesta empresa prioritza els seus beneficis envers les condicions laborals dels seus treballadors i del control dels processos de producció i qualitat del seu producte.


Agbar: Empresa dedicada a la privatització de l'aigua pública, amenaça diàriament aquest dret fonamental de les persones arreu del món. El propi president ho assegura en una entrevista "El negocio del agua es estratégico para nosotros y nos presentaremos a todos los concursos de privatización que se planteen, tanto en España como en otros países".

Responsable de la privatització indiscriminada de l'aigua a Colòmbia, condemnant bona part de la població a morir per malalties relacionades amb el consum d'aigua contaminada.

Pascual: Empresa que va engegar un boicot als productors catalans de llet perquè considerava els preus d'aquesta massa elevats. Finalment ha hagut de rectificar gràcies al boicot popular. Empresa també polèmica perquè intenta treure al mercat un producte etiquetat amb el nom de iogurt sense que contingui els bacteris propis del iogurt.

Nestlé: Acomiadament de sindicalistes (Colòmbia, any 2002), explotació laboral amb tortura inclosa (Xina, any 2001), pràctiques antisindicalistes (Tailàndia, any 1998), el·lusió de tractats internacionals per ampliar mercat (any 2001), incompliment d'acords de respecte del medi ambient (any 2000), utilització de tota mena de productes transgènics (França, any 2002), reetiquetatge de 200 tonelades de llet caducada per poder-la vendre (Colòmbia, any 2002), utilització de soja transgènica en productes declarats lliures de transgènics (Itàlia, any 2000), venda d'un succedani de llet materna que provoca 1,5 milions de morts infantils anuals.

Reclama 6 milions de dòlars a Etiòpia per compensar la nacionalització d'una empresa alemanya ara fa 27 anys (que ni tan sols era propietat seva en aquells moments). Aquesta multinacional provoca la caiguda en picat dels preus del cafè i del cacau i condueix a la ruina nombroses persones i famílies. Qui és el deutor? Quan pagaran el deute històric d'aquesta economia globalitzada als països més empobrits?

Indra: És una important empresa d'armament que diu "posar a disposició de l'organització del Fòrum solucions d'avantguarda per garantir l'èxit de l'esdeveniment i crear un espai de trobada entorn de la diversitat cultural, el desenvolupament sostenible i les condicions de la pau".


fonts: www.boicotpreventiu.org www.transnationale.org

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/50265

España: A un año del Prestige: Declaración de ONG
La Insignia:

www.lainsignia.org

Desde el punto de vista de las ONG ambientalistas, la catástrofe del Prestige es el resultado de un modelo energético insostenible en el que la industria del petróleo opera a escala planetaria y minimizando costes como principal objetivo, a costa de un elevado impacto ambiental. Ejemplifica perfectamente los efectos más perversos de la globalización neoliberal sobre el medio ambiente.

El movimiento ecologista quiere destacar que todo lo relacionado con el Prestige no fue un accidente. Es el resultado de un modelo energético concreto, de un sistema económico guiado únicamente por el beneficio a corto plazo, y cuyos efectos fueron posteriormente maximizados por una Administración pública que dio la espalda al medio ambiente en todo momento.

(…)

ASPECTOS GLOBALES

11.Cambios en la política energética

Hechos: Resulta un despropósito que en medio de la catástrofe del Prestige, el Gobierno español haya disminuido las primas a las energías respetuosas con el ambiente y haya decidido que no se dedique ni un céntimo a ahorrar energía. De continuar la política energética actual, España no podrá cumplir los compromisos asumidos del Protocolo de Kioto.

Posicionamiento: Las ONG ambientalistas exigimos una política energética basada en el ahorro, la eficiencia y las energías respetuosas con el medio ambiente, como solución última a los impactos ambientales derivados del uso y transporte de combustibles fósiles a escala global. Demandamos también una política de transporte que potencie los modos de transporte más eficientes energéticamente y limite el uso del automóvil privado.

12. Responsabilidad ilimitada para las empresas

Hechos: En el caso del Prestige, nuevamente, las industrias sucias trasladan los costes económicos de la degradación medioambiental al conjunto de la sociedad. Esta catástrofe es resultado también de lo "barato" que resulta contaminar y de lo fácil que es obviar el riesgo para maximizar los beneficios económicos. El hecho de que el Fondo de Indemnización Internacional para hacer frente a las indemnizaciones derivadas de la contaminación por hidrocarburos provocada por los accidentes marítimos haya ascendido de 175 a 1.000 millones de euros es un avance pero no es suficiente, el Prestige supondrá a los ciudadanos unas pérdidas económicas de entre 2.500 y 5.000 millones de euros.

Posicionamiento: Reclamamos un régimen de responsabilidad ilimitada para toda la cadena involucrada en el transporte de hidrocarburos, desde el armador al propietario de la carga, incluyendo a las aseguradoras y las sociedades de clasificación. Todo buque que transporte estas sustancias debe estar en posesión de un seguro que cubra sin límite la cuantía de los daños ocasionados por un accidente. Estos costes deben incluir no sólo el impacto directo sobre los ecosistemas sino también los costes de su recuperación.

Asimismo, es preciso un régimen más eficaz y transparente de inspección y mantenimiento de los buques que obligue a que los datos de las investigaciones llevadas a cabo por las sociedades de clasificación sean públicos. Por otro lado, es preciso acabar con los vacíos legales que permiten el uso de banderas de conveniencia, con el cual los armadores tratan de eludir sus reponsabilidades.

13. Cambios en la política de transporte marítimo

Hechos: Si algo ha puesto de manifiesto la marea negra del Prestige es que en las últimas décadas la UE apenas ha avanzado en seguridad marítima. Pese a que las costas europeas han sido escenario de numerosas catástrofes de esta índole, no ha sido hasta el accidente del Prestige que las medidas incluidas en los paquetes de medidas Erika I y II han ido siendo aprobadas . Además, son claramente insuficientes para garantizar que un accidente como el del Prestige no vuelva a suceder, pero esto no va a suponer grandes cambios en el modo de operar de la industria. Por otro lado, los calendarios de eliminación de buques monocasco de estos paquetes son también insuficientes.

Posicionamiento: Reclamamos cambios urgentes en la política de transporte marítimo que minimicen el riesgo de un accidente de estas características. Entre estos cambios destacamos: la prohibición del transporte de hidrocarburos y sustancias peligrosas en general en buques de casco simple; la creación de una red de infraestructuras con todos los medios necesarios para responder a un accidente de estas características; mejorar las inspecciones; la declaración de Áreas Marinas Especialmente Sensibles (AMES). En este sentido damos la bienvenida a la propuesta realizada por 6 Estados Miembros de la UE de declarar la fachada atlántica europea, incluyendo Galicia, como AMES por parte de la Organización Marítima Internacional (OMI), aunque nos preocupa la falta de medidas acompañantes para mejorar la seguridad marítima que hagan eficaz dicha designación, así como la oposición de diversos países a que esta propuesta se haga realidad. Es igualmente necesario un acuerdo conjunto a nivel de la ONU y agencias relacionadas para resolver el problema de los pabellones de conveniencia. La UE debe jugar un papel clave en este proceso.

Se debe incrementar el rigor de las inspecciones y armonizar la exigencia a nivel comunitario de las inspecciones de buques, de manera que buques subestándar no sean inspeccionados en puertos menos exigentes aunque sean menos costosos. También se debe desarrollar un control más efectivo sobre los vertidos deliberados.

Es fundamental que medidas como las promovidas por UE o EEUU se traduzcan en acuerdos internacionales porque sino lo que sucederá es que estos buques e industrias piratas irán a operar a las regiones más indefensas del Planeta.

14. Planes y medios de lucha contra la contaminación

Hechos: Es absolutamente inaceptable la falta de medios de prevención y lucha contra la contaminación en una de las áreas con tráfico marítimo más intenso del mundo y con un historial de catástrofes marítimas como es el caso de las costas gallegas. Una vez más, las administraciones públicas españolas han quedado en entredicho, no habiendo servido todos los accidentes anteriores para dotarse de los medios más básicos para enfrentarse a una catástrofe como la que padecemos.

Más grave aún es la ausencia en la práctica de protocolos o planes de contingencia, pese a sí existir en el papel. La consecuencia ha sido la ampliación del abanico de litoral afectado al arrastrar el barco siniestrado a lo largo de toda la costa gallega, alcanzando la contaminación también a las costas del Cantábrico español, Francia y sur de Reino Unido. Un año después poco se ha avanzado en este sentido.

Posicionamiento: Este hecho, por si sólo, debería haber provocado ya la dimisión del Ministro de Fomento, Francisco Álvarez Cascos, responsable de las políticas de Transporte Marítimo y Salvamento. Igualmente, consideramos fundamental la puesta en práctica de planes de contingencia ante este tipo de catástrofes, con los recursos humanos y materiales necesarios para afrontar situaciones de estas características.

15. Vigilancia y prevención de contaminación difusa

Hechos: Durante el último año se han constatado publicamente las acciones de empresas y barcos desaprensivos que aprovecharon la situación de contaminación de hidrocarburos en el mar para limpiar sus sentinas al paso por la costa o cuando se refugian de los temporales a las entradas de las rías. Estas acciones, lejos de ser puntuales o circunscritas al último año, son práctica común y aportan nuevas y continuas cantidades significativas de contaminantes al medio marino.

Posicionamiento: Es inexcusable un servicio de vigilancia que disuada y penalice este tipo de acciones, y que debe ser parte de un servicio integral de lucha contra la contaminación.

16. Petición de responsabilidades políticas

Las organizaciones firmantes continuamos a reclamar la apertura de comisiones de investigación sobre la gestión de la catástrofe del Prestige en el Parlamento gallego y en el Parlamento español, que sirvan para aclarar y hacer pública la información existente y exacta de lo ocurrido y las decisiones tomadas, así como para la depuración de las responsabilidades políticas y administrativas a raíz de las conclusiones de estas comisiones.

Santiago de Compostela, 11 de noviembre de 2003

Amigos de la Tierra
Asociación para a Defensa Ecolóxica de Galiza (ADEGA)
Coordenadora para o Estudo dos Mamíferos Mariños (CEMMA)
Federación Ecoloxista Galega (FEG)
Greenpeace
SEO/Birdlife
Sociedade Galega de Historia Natural (SGHN)
WWF/Adena

MANIFIESTO: GEÒGRAFS I GEÒGRAFES PEL CANVI EN LA POLÍTICA TERRITORIAL A CATALUNYA
adhesions a mita.castaner@udg.es o pilar.riera@uab.es

Davant de les properes eleccions al Parlament de Catalunya, nosaltres,
geògrafs i geògrafes que treballem en l’àmbit de l’ordenació i la
gestió del territori, volem adreçar a la ciutadania unes reflexions que
reclamen una nova política territorial per al nostre país.

A Catalunya, el treball dels geògrafs i geògrafes ha destacat, des de
sempre, per un profund coneixement de les realitats diferencials del
nostre territori i l’estimació per la nostra terra. Actualment, els
professionals de la geografia tenim un fort compromís cívic en defensa
d’una nova cultural territorial basada en els valors de l’equitat
social, el respecte pel medi ambient i la participació ciutadana.

Els darrers anys han esclatat al nostre país un gran nombre de
conflictes sobre l’ús i la gestió del territori i hem assistit al sorgiment de
plataformes cíviques en defensa del territori. Aquests conflictes
evidencien l’agreujament i generalització en els darrers anys de
problemes urbanístics, d’infraestructures, paisatgístics i ambientals: la
creixent pressió urbanística sobre els espais oberts, l’escampall desordenat
d’infraestructures en espais d’alt valor ecològic, la persistència de
barris i parts del territori amb greus problemàtiques socials, la
destrucció del paisatge, els desequilibris energètics i de consum
d’aigua, l’exacerbació de la mobilitat en vehicle privat, etc. La intensitat i
persistència d’aquests problemes està posant en compromís el país que
llegarem a les generacions futures i les seves expectatives de qualitat
de vida i desenvolupament.

Aquesta situació és producte, en bona part, de les greus mancances en
la política territorial del Govern de la Generalitat, massa sovint
presonera de visions estretament sectorials, de la pressió dels interessos
privats i de la desconfiança envers la societat civil i els governs locals.

Per redreçar aquesta situació, estem convençuts que cal urgentment un
canvi en la política territorial de Catalunya i en les formes de govern
del territori, més en sintonia amb les directrius de l’Estratègia
Territorial Europea establertes per la Unió Europea. Calen unes noves
estratègies i polítiques territorials fonamentades en els valors
d’equitat social, respecte pel medi ambient i competitivitat equilibrada de totes
les parts del territori; i cal una nova cultura de govern basada en el
diàleg amb la societat civil, en la participació ciutadana i en la
concertació amb els governs locals. Per fer-ho caldrà una nova voluntat
política i ciutadana basada en els següents principis:

1. Les polítiques territorials han d’integrar els aspectes socials,
econòmics i ambientals. Les noves estratègies i polítiques territorials
han de tenir una visió de conjunt que superi les actuacions sectorials
sovint descoordinades quan no contradictòries. Cal, per tant, una visió
integradora dels diferents elements socials, econòmics i ambientals que
incideixen en cada territori. I cal un model de futur d’ús, ocupació i
articulació del territori que afavoreixi els objectius d’equitat
social, igualtat d’oportunitats i qualitat de vida de tots els ciutadans, així
com una gestió prudent del medi ambient, els recursos naturals i el
paisatge.

2. Les estratègies territorials han de donar veu als territoris i les
comunitats locals. Catalunya és un territori petit i fortament
integrat, però sense vocació ni necessitat d’homogeneïtat. Cal articular-lo com
un conjunt d’espais diversos, complementaris i amb forta identitat pròpia,
cada un dels quals ha d’estar dotat dels projectes i mitjans necessaris
per desenvolupar plenament les seves potencialitats econòmiques,
socials i ambientals. Aquests projectes han d’emergir de les voluntats dels
propis territoris, del coneixement directe i profund de les seves
problemàtiques, potencials i oportunitats que tenen les comunitats locals.

3. Per vertebrar Catalunya cal enfortir la xarxa de ciutats i la
cooperació entre elles. Catalunya es caracteritza per la seva xarxa
policèntrica de sistemes urbans, amb un potencial extraordinari per a
estendre la qualitat de vida, la igualtat d’oportunitats i la
competitivitat equilibrada en el conjunt del territori. Per vertebrar
Catalunya cal enfortir la xarxa de ciutats i consolidar el paper de
cada una d’elles com irradiador d’activitat econòmica i qualitat de vida.
Per tal de fer emergir aquest potencial cal promoure xarxes de
complementarietat i col•laboració entre aquests sistemes urbans i amb
els seus entorns, així com la seva inserció en eixos de desenvolupament
europeus i peninsulars. En aquesta concepció en xarxa, cal entendre el
desenvolupament de l’àrea de Barcelona i del conjunt del territori com
plenament complementaris i en cap cas contradictoris. Aquest
plantejament ha de permetre que la política territorial del nostre país superi
definitivament concepcions massa ancorades en el passat com les
lectures en forma de Barcelona vs Catalunya, centre i perifèria, de
desequilibris territorials o de competència entre ciutats.

4. Cal una millora urgent de les infrastructures de transports i
comunicacions per inserir millor el país a Europa i la península
ibèrica i articular-lo interiorment. L’articulació del conjunt del territori i la
inserció del país en els eixos de desenvolupament internacionals i
peninsulars, exigeix inversions per a la millora urgent de les
infraestructures de transports i comunicacions. Cal garantir
l’acompliment dels terminis en les grans infraestructures de connexió exterior, però
també la millora de les infraestructures de transport que garanteixi
l’articulació de la xarxa urbana i la capil•laritat de la xarxa de
comunicacions necessàries per estendre la competitivitat i qualitat de
vida en tot el territori. Alhora, totes aquestes infraestructures han
de projectar-se i executar-se de forma especialment respectuosa amb
l’entorn i el paisatge.

5. Cal coordinar les polítiques urbanes, d’infraestructures i de
transport públic per contenir el creixement de la mobilitat en vehicle privat. El
model de creixement urbà extensiu ha comportat un increment
extraordinari de la mobilitat en vehicle privat amb costos socials, econòmics i
ambientals. Per fer front a aquest problema cal, de forma urgent, una
política decidida d’inversió i promoció del transport públic. Però cal,
sobretot, una millor coordinació entre els sistemes de transport
públics i les polítiques urbanístiques, d’habitatge i de localització
d’activitats i equipaments que garanteixin l’accessibilitat de totes les persones a
les oportunitats sense dependre exclusivament del transport privat.

6. Cal una política urgent que redueixi els costos ambientals, socials
i econòmics del model d'urbanització dispers. Els darrers anys s’ha
produït un creixement urbà extensiu i dispers arreu del país, que comporta
greus costos de consum de sòl, impacte ambiental, mobilitat, segregació
social i despesa per la prestació de serveis. Davant aquesta situació cal un nou
model d’ús i ocupació del territori que contingui l’explosió, dispersió
i fragmentació urbanes en el territori; un model urbà i territorial de
ciutats i pobles físicament compactes, funcionalment complexos i
socialment integrats; que preservi l’estructura d’espais oberts i el
paisatge; i amb una utilització més eficient de les àrees urbanes
consolidades.

7. Els criteris de sostenibilitat ambiental han de ser la guia de
qualsevol intervenció en el territori. Cal una nova cultura de la
política territorial que redueixi la petjada ecològica del desenvolupament urbà
i econòmic del territori, amb criteris d’una nova cultura de l’aigua,
d’eficiència energètica, de gestió dels residus o de construcció
sostenible. En definitiva, cal una gestió molt prudent del consum de
recursos limitats (sòl, energia, aigua) i tendent a internalitzar els
costos ambientals en el propi territori. Tots els plans i projectes
territorials han d’estar sotmesos a l’avaluació estratègica ambiental i
territorial.

8. Cal protegir, ordenar i gestionar els espais oberts i el paisatge
davant la pressió urbanística, com elements de qualitat de vida i de
competitivitat del territori. La forta pressió urbanitzadora i
d’infraestructures a que està sotmès tot el territori fa imprescindible
la incorporació d’una ordenació i gestió positiva que preservi i promogui
el sistema d’espais oberts i la qualitat del paisatge en el conjunt del
territori; no només pels seus valors ecològics, sinó també per la seva
importància en la qualitat de vida de les persones, la competitivitat
dels territoris i la identitat de les comunitats locals. La gestió dels
espais oberts no pot seguir limitant-se a les “illes” d’espais d’interès
natural, considerant la resta d’espais oberts com un espai residual o reserva de
futurs creixements. Els conflictes territorials d’aquests darrers anys
han demostrat que aquest model de gestió del territori és manifestament
insuficient. Cal, ara, una gestió positiva de la matriu d’espais oberts
i del paisatge, com elements estructurants del territori i que en
milloren la qualitat de vida i competitivitat, amb particular atenció als
paisatges sota major pressió urbanitzadora, especialment els del litoral. Calen
també Calen polítiques forestals, agràries i de protecció integrades.

9. La política territorial ha de tenir com un dels seus principis
fonamentals la millora de la qualitat de vida, el benestar i la
igualtat d’oportunitats de totes les persones, amb independència del seu origen
social i del seu lloc de residència. A l’efecte calen programes
interdepartamentals i específics per a les diferents parts del
territori en camps com ara la rehabilitació integral de nuclis antics i barris
amb problemàtiques socials, l’accés a l’habitatge, la integració social de
la població immigrada, la igualtat d’oportunitats en l’accés als serveis i
el coneixement, la lluita contra l’exclusió social, la promoció de
relacions socials cohesionadores de les comunitats, etc.

10. Per garantir una competitivitat equilibrada de tot el territori
català cal combinar la promoció d’entorns innovadors en base als potencials i
avantatges comparatius propis de cada part del territori; l’articulació
en xarxes de cooperació de sistemes urbans complementaris entre ells; i la
difusió de la competitivitat i qualitat de vida dels espais més
dinàmics sobre el seu entorn. En aquest sentit cal una formació de qualitat i un
suport ferm a la recerca per a la modernització productiva adaptada als
potencials de cada part del territori; així com promoure les xarxes
locals de cooperació entre administracions, sistema educatiu, societat civil i
sector privat.

Però per tal de tirar endavant aquest nova cultura i política
territorial és sobretot imprescindible un canvi en la forma d’aproximar-se i
gestionar el territori. Una nova cultura de govern del territori fonamentada en
el diàleg, la participació i la democràcia deliberativa, que ha
d’incorporar necessàriament:

1. La concertació i cooperació entre les administracions públiques i,
molt particularment, una nova complicitat entre el Govern de la Generalitat
i ls governs locals.

2. El foment de xarxes de cooperació entre diferents ciutats i
territoris, ant per a la gestió concertada de serveis, com per a la col•laboració
en projectes d’interès comú.

3. Una major coordinació transversal entre els projectes i actuacions
dels diferents departaments de la Generalitat que incideixen en un mateix
territori.

4. La participació ciutadana, amb processos innovadors i creatius de
diàleg amb la societat civil i les comunitats locals que donin veu i
protagonisme als ciutadans en el disseny de les estratègies i
polítiques territorials i que, a través d’una democràcia deliberativa, generin una
nova confiança entre govern i ciutadania.

5. La revisió de l’organització territorial i el reconeixement de les
set regions o vegueries. Les regions o vegueries són àmbits idonis per a la
coordinació de les polítiques i l’ordenació del territori i per donar
veu als territoris en el disseny de les seves opcions de futur. Per això
caldrà que tinguin legitimitat política de representació dels
interessos del seu territori; capacitat de vehicular la participació dels governs
locals i la ciutadania; capacitat de negociació i diàleg amb altres
administracions; i capacitat tècnica per a la gestió de polítiques
territorials en seu àmbit. És necessària, per tant, la revisió del
model d’organització territorial de l’administració (municipis, comarques,
províncies, etc.) i, particularment, el reconeixement institucional
urgent de les set regions o vegueries, sense que aquesta suposi una major
complexitat del mapa administratiu.

Per dur endavant aquesta nova cultura, política i govern del
territorial fonamentada en els valors de l’equitat social, el respecte pel medi
ambient i la participació ciutadana, cal un nou impuls i una nova
il•lusió que faci emergir iniciatives cíviques i professionals innovadores i
creatives. Cal una nova forma d’entendre i governar Catalunya i el seu
territori.

Per totes aquestes raons, i amb la finalitat de fer efectius els
principis expressats, creiem necessari que les properes eleccions al Parlament de
Catalunya donin pas a la formació d'un govern de progrés presidit per
Pasqual Maragall.


ADHESIONS AL MANIFEST

Puri Alba
Miguel Alonso
Cristian Amer
Jordi Andreu Bertran
Josep Bàguena
Carme Bellet
Pilar Benejam
Jordi Blay i Boqué
Martí Boada
Françoise Breton
Jesús Burgueño
Jordi Calabuig
Jordi Calabuig i Serra
Salvador Calabuig i Serra
Gemma Cànoves
Carles Carreras
Margarida Castañer
Angel Cebollada
Lucía Cuesta
Xavier Culebra
Carles Donat
Montserrat Domingo
Jaume Feliu
Rosa Mª Fraguell
Mª Angela Garcia
Pau Garcia Avellaneda
Francesc Gonzàlez
Carmen Gonzalo
Obdúlia Gutiérrez
Carlos Haas
Luis Herrera
José Ignacio Herreras
Maria Herrero
Rafael Llussà
Joan López i Redondo
Antoni Luna
Carme Miralles
Francesc Muñoz Ramírez
Mercè Navarro
Oriol Nel.lo
Joan Nogué
Josep Oliveras
Alfons Parcerisas
Joan Parralejo
Yolanda Pérez Albert
Joan Pidelaserra
Pilar Riera
Lluis Riudor
Albert Rodríguez
Dolors Roig
Santiago Roquer
Isabel Rueda
Ernest Ruiz
Anna Sabartés
Isabel Salamaña
Jaume Salvat
Xavier Sanclimens
Alfons Segura
Josep Serra
Xavier Sigró Rodríguez
Alexandre Tarroja
Àngels Torrents
Antoni Tulla
Teresa Vilajeliu
Joan Vicente
Miquel Vilaró
Maria Villanueva

OTRO MURO EN GAZA
Otro muro en el mar de Gaza

• El control israelí del Mediterráneo sume en la pobreza a 3.000 familias de pescadores palestinos

JOAN CAÑETE BAYLE
GAZA

Hasan Aljabide tuvo suerte. Una mañana estaba junto a tres compañeros más a bordo de su shanshula --un bote de remos para cinco personas con el que los palestinos pescan ante la franja de Gaza-- cuando una patrullera israelí los interceptó. Se habían alejado más de tres millas de la costa. "Estaban a unos 150 metros de nosotros. Ordenaron a mis tres compañeros que se desnudaran para ver que no llevaban explosivos y que nadaran hasta la patrullera. A mí me dijeron que regresara con el bote", dice Hasan.

Heider al Gisha, presidente de la Unión de Pescadores de Jan Yunis, consulta un grueso volumen lleno de nombres y lee: "Mohammed Bakil, Yusuf Bakil y Said Saide". Son los nombres de los tres detenidos. "Tras arrestar a pescadores, los israelís los mantienen desnudos en la cubierta de la patrullera, esposados y con los ojos vendados", añade con gran indignación Al Gisha.

Un mar sitiado

¿Cuál es el delito de tantos pescadores detenidos? Depende. Tal vez faenaron más allá de tres millas. Quizá salieron a pescar un día en que el mar estaba cerrado por "motivos de seguridad". Amparándose en la seguridad, el Ejército israelí detiene a los pescadores y confisca o destruye las embarcaciones que desafían el cierre. En toda la Intifada, sólo ha habido un ataque desde un bote pesquero, y quien lo hizo no era pescador, sino que robó la barca.

El resultado es que la pobreza ha atrapado a las más de 3.000 familias que viven de la pesca. "Los ingresos medios de una familia son 100 euros al mes. Antes, cada pescador ganaba de 200 a 250 euros, y en una tripulación suele haber varios miembros de una misma familia".

La situación humanitaria es tan desesperada que, a pesar de que el pescado está allí al lado, la Comisión Europea financia un proyecto de reparto directo de alimentos --aceite, arroz, azúcar, harina, sal y lentejas-- a las familias de pescadores. "Vivimos de la ayuda", se queja Al Gisha.

El azul Mediterráneo de Gaza es un "mar sitiado", en palabras de Nisar Ayashi, presidente de la Unión de Pescadores de Gaza. Los acuerdos de Oslo establecen que la flota --compuesta por 138 botes, entre shanshulas y lanchas a motor más grandes-- puede alejarse hasta 20 millas de la costa, pero en la práctica nunca han sido más de 12 millas y ahora "empiezan a disparar a las tres millas", denuncia Ayashi.
Hay más. La pesca se ha dividido en cuatro zonas --Gaza ciudad, Deir Balah, Jan Yunis y Rafah-- y los pescadores de cada lugar --cuyas barcas están identificadas por colores-- no pueden acceder a las otras. Pescar en el norte de la franja de Gaza está prohibido. "Y los peces no saben de sitios ni de fronteras", ironiza Ayashi, quien añade que en tres millas "no hay pescado". Sin alternativa, los pescadores se arriesgan y sobrepasan las tres millas para ganarse la vida.

Dos años sin faenar

Los 600 pescadores de Jan Yunis casi no han faenado en los últimos dos años. En Rafah, el Ejército ha confiscado o destruido 23 motores de botes. Además, los asentamientos impiden el acceso directo al mar y, en un gesto que si no fuera tan cruel sería ridículo, los colonos "se chivan a los militares si los pescadores faenan", dice Al Gisha.

Malos tiempos para unos hombres de rostros marcados por la sal que cuando pueden trabajan de cuatro de la tarde a siete de la mañana de forma tradicional: las shanshulas salen a mar abierto unidas por cuerdas y remolcadas por una lancha a motor. Atraen a los peces con luces y entre todos recogen las redes. Pero ahora, de noche, en el horizonte del Mediterráneo en Gaza ya no oscilan las lámparas al ritmo de las olas.